ordnung), y sa lley electoral (Landtags-Wahlordnung). Las regions reconegudas foren quinze, basantse generalment la divisió en los interessos histórichs. Sis lleys fonamentals, (Staatsgrundgesetze), promulgadas en 1867, van completar la organisació de las regions austríacas, havent luego sigut modificadas per las lleys electorals de 1873, alguns de quals articles han sigut alterats en 1882.
Pera donar idea de la organisació interior de la part austríaca del imperi, traduhirem l' article 19 de la lley constitucional de 1867, «Sobre 'ls drets generals dels ciutadans en los regnes y payssos representats en lo Reichsrath.» Diu aixis:
«Tots los pobles del Estat provenients de rassas diversas són iguals en drets. Cada rassa té ‘l dret inviolable de mantenir y cultivar sa nacionalitat y sa llengua.»
«L' Estat reconeix á totas las llenguas en ús en los payssos de la monarquía, un dret igual á ser empleadas en las escolas, en l’ exercici de las funcions y en los diversos actes de la vida pública. En los payssos habitats per poblacions pertanyents á més de una rassa, los establiments de instrucció pública deuhen estar organisats de tal manera, que cada hu, sens ser obligat á apendre una segona llengua, pugui rebre en la própia los elements necessaris á sa instrucció.»
Las Constitucions provincials reconeixen á cada regió atribucions que passan de la descentralisació administrativa. Las Landtag, ó assambleas regionals, son en certas materias cossos veritablement llegislatius. Vegis, per exemple, com comensa lo «Estatut provincial» pera la regió que porta lo nom de «Arxiducat de Áustria.» «Lo Arxiducat, diu l’ article 1.º, es representat per la Landtag en tot lo que correspón als interessos particulars del pays». La Landtag d' aquesta regió se compón de 68 membres, dels quals uns pochs ho són per dret propi, y 'ls restants elegits, per classes ó corporacions, ó per districtes.
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/297
Aquesta pàgina ha estat revisada.
