secundaria com Washington, de molts Estats particulars ho es una petita vila ó ciutat;[1] per las facilitats que 's donan á la vida corporativa y al exercici de tots los drets: per la idea que 's té formada del carácter de la lley, que no' s considera més que com supletoria de las voluntats individuals quan no 's manifestan explícitas etc, etc. L' objecte esterior se logra per medi de la forsa expansiva, que es lo resultat del sistema basat en la unió pel camí del particularisme. L' exemple de prosperitat que ofereixen los Estats associats als que 'ls voltan; la potencia de que gosan sens necessitat de tancar en quartels al jovent actiu; l’ aument constant de la població en progressió assombrosa, y ‘l no menys assombrós desenrotllo de totas las manifestacions de la vida moral y material; la abundancia, la riquesa que s' espargeix fins á las més apartadas comarcas, son tentació irresistible pera los que 's troban en situació de poder participar de tals ventatjas. Gracias al particularisme, queda ja quasi realisat lo programa del que fou lo quint President dels Estats-Units, James Monroe. «La América es dels americans,» y la llibertat dona vida á aquells continents, que amenassan ja á Europa ab pendreli lo ceptre de la civilisació y de la cultura, si no 's decideix á trencar del camí del centralisme autoritari que la empeny cap á la decadencia.
- ↑ Segons los resultats del darrer cens federal, Washington es sóls la décima quarta població dels Estats-Units pel número de sos habitants. Com exemple de la poca importancia de las capitals d' Estats, direm que la del de Nova-York es Albany; la del de California, ahont hi ha S. Francisco, es Sacramento; la del de Luísiana, ahont hi ha Nova Orleans, es Baton Rouge, etc.
