Vés al contingut

Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/315

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPÍTOL IV.



SOLUCIONS REPUBLICANAS.

SUISSA, REPUBLICAS HISPANO - AMERICANAS.



Alguns datos estadístichs de la Suissa.— Punts culminants de la historia de sa Confederació — Sa organisació actual es la del Estat compost. — Poders generals suissos.— Autoritats llegislativas, executivas y judicials.— Objectes de la Confederació suissa en los temps actuals.— Organisació interior dels Cantons.
Repúblicas hispano-americanas. — Llurs Constitucions són cópia de la nort-americana. — Falta del element hisiórich.— Algunas noticias sobre Méxich y la Argentina.— Missió histórica de las repúblicas hispano-americanas.


Si la Unió americana es una proba en gran escala del sistema particularista, la Confederació suissa es un experiment de laboratori no menys interessant. Situats los Cantons que la forman al cor de la Europa, y rodejats pels Estats més poderosos, no sóls han lograt conservar la independencia durant sigles y entre mitj de las perturbacions de tota mena que han agitat al nostre continent, sinó que en los nostres temps, donant á llur activitat una direcció ben marcada, s' han proposat y conseguit plantejar lo régimen de la democracia.
Lo territori suís, en son conjunt y tot, es lo corresponent á un Estat petit. Sa superfície total es de 41.389 kilómetres quadrats, dels quals encara se n' han de descontar més de onze mil, que son improductius, per formar part de las congestas de neu y altas soletats dels Alpes. La població de fet