ca. Si segueix la monarquía, la solució haurá de ser acomodada á aquesta forma de gobern, de la meteixa manera que deuria enmotllarse á la republicana, si 'l particularisme vingués ab la república ó dintre de la república. En lo primer cas, lo rey estaria al davant dels poders generals, tant si fossin aquestos los propis de una Confederació ó Lliga com si fossin los que requereix l' Estat compost per sa propia naturalesa. En lo segón, lo poder general executiu fora exercit per un president, Consell ó comissió de gobern.
Comensem per l' exámen de las solucions monárquicas que foran aplicables al conjunt de la nació espanyola, y lo primer que farem, será desembrassar lo nostre camí descartant algunas solucions inaplicables á las circunstancias actuals de Espanya.
La monarquia en aquesta nació está sóls representada per una dinastía que regna sobre tot lo territori y sobre tots sos habitants. Cap regió particular de las que en altras épocas van disfrutar de la independencia, té avuy dinastía propia. Fa ja sigles han desaparegut las que regnaren en Aragó, en Navarra, etc, etc. Y com las dinastias no s' improvisan, ni 'ls temps actuals están pera fer monarcas per elecció, es evident que 'l particularisme en Espanya no podrá jamay pendre l' aspecte semi-feudal del imperi alemany, ni ser una Confederació de distints regnes, principats ó senyorios ab monarca ó jefe propi en cada un d' ells. Totas las solucions que en tal aspecte 's basan, són completament inaplicables á las condicions históricas actuals de la nació espanyola.
Lo particularisme, donchs, hauria d' escullir entre 'ls demés aspectes que pot presentar la organisació federativa monárquica. Podria constituhirse una Unió que tingués per llas la corona, ó be establirse una veritable Confederació, quins Estats particulars fossin interiorment gobernats per molts, y quin poder general estigués representat en sa branca execu-
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/328
Aquesta pàgina ha estat revisada.
