Vés al contingut

Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/329

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tiva per lo monarca. Aquesta Confederació podria ser més ó menys estreta, arrivant, si 's volgués á tenir las condicions que caracterisan al Estat compost ó federatiu. Si ‘l poder general llegislatiu, Diéta ó Cámara, únich ó multiple, y l' monarca com jefe del poder executiu, no poguessin dirigirse més que als poders particulars dels Estats, sens manar directament á llurs habitants, la organisació fora una Confederació d' Estats: si llurs disposicions poguessin obligar directament als habitants de tots los Estats, tenint lo poder general órgans y medis propis pera fer efectius sos acorts, lo sistema constituhiria un veritable Estat compost ó federatiu.
Las condicions históricas del nostre pays indican la Unió que tingués per llas la corona, com la solució preferible entre totas las monárquicas. Los antecedents de las nostras Corts són que aquestas siguin particulars pera cada una de las grans regions ó antichs Estats. Pera formar lo cos llegislatiu general, podrian las Corts especials nombrar delegacions que formessin una Diéta al costat del monarca, deliberant reunidas sobre tots los assumptes que s’ haguessin declarat d’ interés comú. La Diéta, per exemple, revisaria la política exterior que iniciés lo monarca, y deliberaria sobre 'ls tractats, aliansas y relacions en general ab las potencias extrangeras; fixaria las bases constitutivas de la forsa pública general; votaria losgastos nacionals, repartint lo contingent entre 'ls diversos Estats; iniciaria las obras públicas d' interés comú a tota la nació; regularia lo comers interior y exterior y tots los elements que l' auxilian, y dirigiria los serveys generals, com correus, telégrafos, teléfonos interregionals etc, etc. La Diéta junt ab lo monarca faran los suprems guardadors del ordre mediant la ferma garantia de las llibertats individuals y corporativas, en tant que tribunals generals se cuidarian d' aplicar las lleys comunas y de resoldre las diferencias que afectessin á més d' un Estat y las qüestions en que un d' aquestos fos part interessada.