Cada Estat particular tindria las sevas Corts que exercirian lo poder llegislatiu en totas aquellas materias de que no s' haguessin després en pró del Conjunt, y aqueixas Corts podrian basarse en lo sistema purament representatiu. Ellas cuidarian de tot lo referent á dret privat, y dirigirian la política interior del Estat y la administració de sos interessos, dintre de las lleys fonamentals del meteix, puig que es inútil afegir, que cada un d' aquestos hauria de tenir la seva Constitució propia, feta de nou, ó recopilada de las lleys y costums antiguas, acomodadas á las necessitats é interessos d' avuy.
Lo poder executiu pera cada Estat podria estar organisat de duas maneras. La autoritat ó Consell que estés al davant de cada un, podrian ser nombrats ó be pel meteix Estat ó be per la Corona. En lo primer cas, lo nombrament podrian ferlo las Corts, ó podria encarregarse á la elecció popular, directa ó indirecta, de primer ó de segon ó ters grau.
Los antecedents histórichs d' Espanya recomanan poch la primera manera de organisació. La autoritat regional ó executiva dels Estats particular recordaria 'ls Vireys, per molt que se li dongués un altre títol, y 'ls Vireys no han deixat massa bons recorts, tal vegada per culpa més de la época en que van existir, que de llur propias culpas. Si 'ls poders executius dels Estats haguessin de ser nombrats per la Corona y ser llochtinents d' aquesta, creyem que lo més encertat fora no encarregarlos á una persona, sinó á un Consell. Los Consells son simpátichs á Espanya, encara que moltas vegadas no hagin dat bons resultats, sinó al contrari. Aixís meteix creyem que un Consell fora la millor forma dels poders executius particulars dels Estats en lo cas de que las Corts ó 'l poble d' aquestos deguessin nombrarlos.
Molts punts essencials de organisació haurian de ser resolts de la meteixa manera si la solució fós monárquica que
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/330
Aquesta pàgina ha estat revisada.
