Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/334

grafia y 'l carácter dels habitants han dividit la Península.
L' esperit regional es l' únich element de regeneració que nos queda. Res hi fa que estigui esmortuhit, puig que bastaria una conmoció forta pera deixondarlo. Mirem lo que passa en la vida real. Fins aquells que més degenerats están, tenen latent l' amor á la regió, y á son crit responen quasi sempre. Lo més embrutit dels catalans estima á Catalunya y faria algun sacrifici pera véurela dignificada per la llibertat. Iguals sentiments experimentan los fills de la major part de las regions espanyolas.
L' afecte de patria, com havem dit en altres párrafos, es tan més intens, com més reduhit sigui 'l cércol á que s' extengui. L' amor á la patria gran es tan débil, que hi ha molts altres sentiments que 'l sobrepujan. Lo republicá catalá, per exemple, se sent molt més lligat ab lo republicá francés ó rús que ab lo monárquich de Andalucía y vice-versa. Lo llegitimista francés, rebria á mans besadas l' auxili del enemich més implacable de Fransa, si aquest enemich, alemany, rús ó inglés anés á tirar per terra la república. Sols quan la patria directa es petita. l' afecte que inspira pot sobreposarse als sentiments contraris que 'l debilitan.
Totas las solucions que havem exposat fortificarian l' esperit regional; totas reduhirian la patria inmediata, y vigorisarian lo patriotisme. Qualsevol d' ellas, donchs, seria lo primer pas cap á la regeneració. Establert lo particularisme, encara que fos per medi de una organisació imperfecta, prou nos cuidariam després de perfeccionarlo, cada hú de conformitat ab sas aficions especials. La forsa expansiva del sistema faria que las més convenients á la situació del pays fossin, las que triunfessin en definitiva.