Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/335

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPITOL VI.



SOLUCIONS CATALANAS.



La organisació particular de Catalunya no pot ser monárquica.— Catalunya formaria un sol tot, pero no compacte ó unificat.— Delegació d' atribucions á las comarcas y municipis. Error dels que volen poca divisió administrativa — Exemples de la divisió interior dels Estats dins del particularisme.— Solucions que pot donar lo particularisme á moltas qüestions que no sap resoldre l' unitarisme.— Sistema de Cartas municipals. — Organisació de las Corts catalanas.— Tendencia histórica cap á la Cámara única.— Projecte de organisació.— Encárrechs capitals de la Corts catalanas. — Importancia de las llibertats civil y personal. — Poders executiu y judicial catalans.— Unió dins del particularisme. — Preguntas finals.


 Essent un fet que la regió catalana no té dinastia propia, es evident que la organisació interior que 's dongués quan hagués recobrat la personalitat no podria estar basada en la monarquía. Formant part de la agrupació espanyola, encara que la solució general fós monárquica, y al davant de la Confederació, Estat compost ó dualisme que s' establís, hi hagués un rey, las nostras institucions particulars haurian de ser representadas per més d' un, ó sigui, republicanas.
 No tenim, donchs, necessitat de preveure los distints casos que hem hagut de analisar en lo capítol precedent. Dins del régimen particularista, la organisació interior de Catalunya fora substancialment la meteixa, tant si l' Estat general espanyol fós una monarquía, com si fós una república. Sóls en lo cas que hem previst de que la unió fos personal, tenint