Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/336

per llas la corona, y de que aquesta enviés un llochtinent á cada una de las regions ó Estats, hi hauria algana diferencia en lo poder executiu.
Qualsevol que fós la solució, Catalunya formaria un tot ab personalitat y vida propia. Dins de las limitacions que s' hagués imposat per la unió, y exepció feta de las atribucions que hagués delegat en lo poder general, exerciria lliurement totas las demés que son propias de la soberanía. Ella, donchs, cuidaria exclusivament de son dret privat, de sa llengua, de sa administració, de son gobern, etc. etc, en quant fós de son interés particular. Las unicas lleys generals que la obligarian, foran las referents á las pocas materias que s' haurian confiat als poders generals de la nació.
Mes, del fet de que Catalunya formés un sol tot, no se 'n desprén que hagués de ser un tot compacte ni unificat, puig que en aquest cas no s' organisaria de conformitat ab los principis del particularisme. Llavoras no 's cambiaria 'l sistema, y 'l territori catalá junt ab sos habitants no farian més que cambiar d' amo, puig en compte de dependir de Madrid, dependírian de Barcelona. Catalunya formaria un sol tol; tíndria personalitat política, y fora una entitat autónoma: mes, aixís com pera la unió ab las demés regions de la Península delegaria una part de las atribucions de la soberanía en los poders generals, aixís també n' encarregaria d' altras á entitats inferiors, y aquestas delegacions pendrian la forma de llibertats y drets, individuals y corporatius. Notis be, que dihem que las encarregaria, lo qual vol dir que ella 'n fora la mestressa, y conservaria sempre lo dret de regularlas. La pedra angular del edifici particularista són las regions, de qual soberanía surt aixís l' Estat general com las llibertats locals, y en aixó se distingeix lo nostre sistema de certs altres que pretenen basar la organisació en la autonomia individual, formant per pacte unánim y esprés l' Estat primari,