La flexibilitat del sistema particularista li permet resoldre encertadament un munt de qüestions davant de las quals ha de declararse impotent l' unitarisme. Una d' aquestas qüestions es la referent á la organisació municipal.
Lo unitarisme s' fica ell meteix en un cércol del que no pot sortirse. Se trova ab gran aglomeracions urbanas, en las que los habitants se contan per centenars de mils y gosan de tots los refinaments de la civilisació y de la cultura, al costat dels municipis rurals, quinas casas y masías espargidas no arrivan ni á formar poble, y s' empenya en fer passar á unas y altres pel meteix adressador, volentlos fondre en lo meteix motllo de una lley municipal comuna. Los resultats son desastrosos. O 's donan moltas llibertats, y 'ls pobles atrassats, no sabent usarne, n' abusan, ó 's restringeixen aquellas, y las grans aglomeracions s' hi troban oprimidas, y han de acabar produhint un gran espatech. Lo sistema particularista atén á la naturalesa de las agrupacions y se acomoda á llurs circunstancias. Si fa una lley general, que sempre es poch estreta, corretjeix luego sos efectes per medi d' excepcions. A las grans ciutats y vilas las dota de Cartas, que responguin á llurs necessitats, y siguin relativas á llur estat de cultura. Las considera corporacions, y com tals las tracta. Lo sistema de Cartas municipals, que avuy dona en los payssos anglo-saxons los meteixos bons resultats que en altre temps va donarnos á nosaltres lo dels privilegis, es lo que deuria emplear Catalunya lo dia que disposés de sa personalitat.
Debent Catalunya formar un sol lot, tant si la solució general fós republicana com si fós monárquica, hauria de organisar son poder llegislatiu. Las Corts catalanas haurian de reviure dins de qualsevol de los formas del particularisme que s' adoptés.
Mes, ¿quina hauria de ser la organisació de las Corts?
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/338
Aquesta pàgina ha estat revisada.
