¿Haurian de compondres dels representants dels tres brassos, com las antiguas, ó haurian de ser una reunió de diputats nombrats directament per sufragi? ¿Haurian de tenir una sola ó més de una Cámara?
Algunas de aquestas preguntas tenen ben natural la resposta, aixís com altras de las que nos hem fet ó podriam fernos en lo referent á Corts, són mes difícils de respondre, puig que las solucions á que 's prestan poden ser molt variadas.
Que las Corts catalanas no podrian estar formadas por los representants dels tres brassos antichs es evident, puig que no existeixen ja tals brassos. Lo militar ó aristocrátich no es avuy element del Estat separat dels altres; lo eclesiástich viu en condicions molt distintas de las en que vivia, y las ciutats y vilas reals no caben dins del modo de ser actual de la nostra societat.
Si las Corts catalanas haurian de compondres de una sola ó de més de una Cámara, es qüestió que deuria resoldres en un ó altre sentit segons aconsellesin las circunstancias. Per regla general, ha donat millors resultats lo sistema bicameral que lo de la Cámara única.
La tendéncia histórica, no obstant, porta al nostre pays cap á aquesta darrera forma. Tal vegada lo més encertat fora que las Corts catalanas se formessin ab elements variats, constituhint no obstant un sol tot. Podrian, per exemple, compondres no de dos, sinó de tres cossos, que deliberessin junts y votessin separadament, formant la majoría dels representants de cada cos lo vot general d' aquest, y necessitant tota lley lo vot de dos dels cossos pera adquirir forsa obligatoria. Los tres cossos, seguint l' exemple, podrian estar formats: l' un de representants populars, elegits per votació directa en proporció a la població total de Catalunya; l' altre de representants dels districtes, designats en número igual per cada un
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/339
Aquesta pàgina ha estat revisada.
