Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/340

d' aquestos, y lo tercer de representants de corporacions, nombrats per las que entre aquestas reunissin certas condicions que s' establissin.
Per lo dit medi ó per un altre de consemblant se corretjiria tal vegada la corrupció que l' unitarisme ha portat fins als racons més apartats de la nació per medi de sas farsas electorals, que foran grotescas sinó fossin de tan destructors efectes. Si la solució que proposem no agrada, poden buscarsen cent d' altras. que seran bonás pera 'ls temps d' avuy si reuneixin las duas condicions següents: la de donar participació el sufragi popular directe, y la de contrabalansejar son poder, al objecte de anarlo depurant dels vicis que li ha empeltat lo fals parlamentarisme.
Inútil es dir, que la organisació política catalana, republicana ó monárquica, hauria de basarse en lo sistema representatiu, fugint de las anomenadas prácticas parlamentarias. Las Corts haurian de ser nombradas pera período fixo, lo meteix que la autoritat executiva, si hagués de ser directament nombrada per Catalunya, essent perfectament independents l' un poder de l' altre, y no debentse comunicar sino per medi de missatjes.
Las Corts catalanas haurian de ocuparse molt especialment de la administració y del foment dels interessos morals y materials del pays. Pera 'l foment dels primers, haurian de cuydar molt especialment del nostre dret privat, no sóls en la part civil, que més ó menys mutilada conservem, sino en las demés parts que deurian entrar en llurs atribucions. Y com que dins meteix de Catalunya no teniam ni tenim avuy en la part civil unitat llegislativa, las Corts catalanas modernas, inspirantse en las antiguas, é imitant al Parlament británich, podrian adoptar lo procediment de la llegislació separada. Per aquest medi no sóls lo dret general catalá, sinó sas especialitats, com las de Tortosa, la Vall de Aran, Barcelona, etc., etc.,