anirian desenrotllantse y posantse en armonía ab las necessitats é interessos dels temps.
Lo dret privat es sens dupte un dels primers elements de la vida dels pobles. En ell se basan las llibertats personal y civil, que son las que més interessan y dignifican al home. La llibertat política es lo complement, y al meteix temps lo medi de adquirir y conservar aquellas altras llibertats. Lo unitarisme la considera com fi exclussiu, y en son nom exigeix als pobles tota mena de sacrificis, inclós lo de las altras llibertats. Lo particularisme la reduheix al lloch que li pertoca, y lluny de sacrificar las llibertats personal y civil á la política; lluny de voler separar á aquesta de la economía y administració, la constituheix en llur servidora. La llibertat política, dins del particularisme, es lo medi de cercar y obtenir las demés llibertats, y junt ab ellas la millora y perfeccionament de tots los elements del pays.
Lo poder executiu catalá deuria conferirse, al nostre entendre, no á una autoritat personal, sinó á un Consell de pochs membres, (tres, cinch, ó tot lo més set). Lo nostre carácter s' oposa á la elevació de personas y tendeix sempre á la creació de institucions. Lo Consell executiu no tardaria á conquistarse la popularitat de que gosavan lo dels Consellers de Barcelona y los de altras ciutats de la nostra terra.
Lo poder judicial estaria confiat als Tribunals que s' establissin, debent haberni de tots los graus, desde 'ls de pau ó municipals fins al Suprem catalá. Las nostras qüestions judicials no haurian de sortir may de Catalunya en quant no 's referissin á las materias que s' haguessin confiat als poders generals de la nació.
Ab lo dit n' hi ha prou pera formar concepte de lo que fora Catalunya regida pel particularisme. No hem tocat las qüestions de detall perqué no entran en l' objecte d' aquest llibre; pero que són fácils de resoldre aplicant á las que se
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/341
Aquesta pàgina ha estat revisada.
