presentin lo criteri que havem exposat. Partint de la base del reconeixement dels fets y dels interessos histórichs, no es difícil armonisarlos ab las aspiracions. L' avay es sempre plá, si no vol rompre ab lo ahir ni precipitar lo demá.
Segur es que als lectors que haurán tingut paciencia pera seguirnos en los nostres rahonaments y apreciacions, los cridará la atenció lo lloch secundari en que quedan moltas qüestions que apareixen de importancia capital dins del unitarisme. Si Catalunya logrés tenir una organisació partícularista, se constituhiria quasi de la meteixa manera si al davant del conjunt nacional hi hagués un rey ó un president ó Consell. Aquesta consideració val la pena de ser pesada y meditada, puig que indica una de las grans ventatjas del nostre sistema, y confirma una vegada més lo que hem vingut dihent, ó sigui: que 'l particularisme, pel camí de la llibertat, uneix, en tant que l' unitarisme, pel camí de la imposició y del autoritarisme, no logra més que dividir als que cauhen baix son domini.
Anem á acabar la tasca que 'ns habem imposat ab una pregunta final. ¿Es possible á la nostra terra una solució qualsevol de las que havem indicat? ¿Pot Espanya convertirse en una Confederació ó Estat compost, ó pol Catalunya aspirar á recobrar sa personalitat dins d' un dualisme per l' istil del de Austria-Hungría, ja baix la forma republicana, ja baix la monárquica?
A la pregunta contestarem sóls, que la cosa dependeix de nosaltres. Si 'l catalanisme pren peu; si arriva á moures la opinió pública; si las nostras solucions logran á apoderarse de las intel-ligencias y dels cors de la majoría del pays, podrán ser més ó menys grans las dificultats y obstacles, peró 'l triunfo definitiu es segur.
Mes tinguis ben present que cap solució particularista tindrá ni 's solidará per l' esfors d' un sol partit, per pode-
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/342
Aquesta pàgina ha estat revisada.
