la celebrada concepció de Cervantes es haver encarnat en son héroe lo tipo genuinament castellá. Es desinteressat, generós, amich de las bonas formas y mirall de cortesía. Es ja débil de cos, pero més encara d' intelligencia, y no obstant se sent ab prou alé pera sortir á combatre contra 'ls móns visible é invisible. S' ha fet una lley de la cavalleria, y se creu bonament destinat á imposarla á qualsevol que no la vulgui admetre de bon grat. Te un arreplech de llochs comuns, y persuadit de que en ells s' enclou tota la erudició cientifica, los usa á totas horas y 's veu capás de discutir ab qui 'l contradigui, arrelantli aquesta ilusió la facilitat ab que logra sempre sinó convencer, fer callar á Sancho Pansa. Lo discurs sobre armas y lletras y tots los demés que quan la ocasió 's presenta dirigeix als que 's prestan á escoltarlo, son molt més semblants als que avuy fan las delicias de las Corts de lo que sembla á primera vista. Tenen la meteixa falta de solidés y la meteixa eruberancia de paraulas. Quatre llochs comuns, disfressats ab amples ropatjes de colors llampants, fan l' ofici d' arguments, y allá ahont aquestos no arrivin hi arrivará la llansa ó la espasa, ab tot y que 'l bras no conservi ja quasi forsa ni pera manejarlas. Dou Quijote es lo tipo del generalisador sens base d' observacions propias ni recullidas per l' estudi. Creu que tot pot reduhirse á una fórmula simple é indiscutible. Ab una divagació ben vestida pretén resoldre lo mes intrincat problema, y tracta tot seguit de imposar la solució als demés. ¿Por donarse un tipo mes genuinament castellá?
Al dir això, no s' entengui que pretenguém rebaixarlo, sinó molt al contrari. Per aquella regla de que cada qual admira al que posseheix las qualitats que á n' ell li mancan, ningú ha d' admirar tant las bonas condicions del carácter castellá, com nosaltres los catalans, que som la revers de la medalla. Per la nostra part no 'ns dòl confessar, que las
