món vell, lo poble castellá va quedar tan anémich y debilitat que no ha pogut encara restaurar sas forsas. La gran epopeya americana te per final la trista decadencia de Castella. Va succehirli lo meteix que á aquellas matronas, que a copia d' engendrar y criar fills y mes fills , hi perden no sols la hermosura y las gracias de la juventut, sinó també la salut y las forsas. Quan se veu á una d' aquestas mares , dèbils y prematurament decaygudas, rodejada d' una munió de fills y fillas que ab llur alegre bellugadissa y en lo brillejar dels ulls mostran ben clar que arrivaran á fer bon paper en lo món, lo sentiment general la acull ab veneració y respecte. Iguals sentiments té dret á exigir dels pobles civilisats la gent castellana. Si algú pretén menysprearia per la fatal situació en que 's troba, pot ben be alsar lo cap y mostrar ab orgull sa prole, més numerosa; molt més, que la de qualsevol altre poble del món. «Compadeixeume, si voleu, y tingueume llástima, pot dir ab la veu entera que usava en sos bons temps: pero respecteu y fins veneréu la debilitat y pobresa de vida en que m' ha deixat la mes explendent de las empresas dels temps moderns. Si estich caduca y postrada, á l' altra banda dels mars , la vida de que 'm vaig despendre anima més d' un continent. Una vintena de nacions parlan allí la meva llengua , tenen las costums y usos, y guardan encara las tradicions que de mi van rebre. Son carn de la meva carn, y per llurs venas circula la sang que jo vaig transmétrels. Vejeulas avuy en la forsa de la juventut, inquietas, volubles y bulliciosas, no desmentint aixis llur orígen: pero ¡deixeulas acabar de fer y arrivar á la edat reposada! Per ara ab tota llur bellugadissa, han lograt ja establir en lo nou món institucions novas, sostenintlas y arrelantlas á copia de perturbacions y sacrificis de tota mena. ¿Quí sab lo que 'l pervenir las reserva? Cent indicis diuhen que han de cumplir una missió trascendental en la historia: la d' armo-
