Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que 'ns dirigian, puig que podia produhir á la nació un bon periodo de tranquila prosperitat : ideal que podia ademés influhir en la marxa general de la humanitat civilisada, empenyentla cap á la via de la verdadera llibertat, font de vida pels pobles, y salvantla tal vegada de caure en las urpas del autoritarisme, que asseca tot lo que besa ab sa mortífera alenada.

 Un poble ab la personalitat perduda, subjecte á un altre de carácter no sols distint sinó oposat, y sostenint en lo íntim de son ser durant sigles una lluyta tremenda entre la voluntat y 'l temperament, per forsa ha de decaure fins al extrem de causar llàstima, y això es lo que ha succehit al poble català. Comprobemho, dirigint la mirada á sa situació actual.

Seguim sent tan analitichs y particularisadors com sempre. Per molts esforsos que fem, no comprenem las generalisacions abslractas, y en cambi, quan obrem ab expontaneitat, sabem fixarnos en los detalls. Prou hem intentat ficarnos en la política que's fa a Madrid, però no ho hem lograt pas. A copia de molt travall y de molta constancia, conquistem en ella algun lloch en las segonas y terceras filas, y encara pera ocuparlos tenim de perdre las nostras qualitats características, suplintlas per altras que sempre 's veu que son postissas. Dels centenars de ministres que hi ha hagut durant los darrers temps del absolutisme y tot lo periodo constitucional, los fills de Catalunya y de las demés regions de la Confederació antigua aragonesa, no passan tal vegada d' una dotzena, y aquestos pochs encara han surat quasi sempre en temps de revoltas. Y no diguem que es perque se'ns aparti sistemàticament del poder: es que no produhim ningú que logri sobressortir del nivell comú dintre de la política castellana. No n' hi ha cap dupte: las condicions del nostre temperament s'hi oposan. No servim pera aquells jochs de abstraccions y d' entremaliaduras fetas ab finura