y elegancia de formas, que constituheixen avuy la essencia de lo que s' anomena política. Sols servirem pera la vida pública, si algun dia, ficantse de plé lo Renaixement en lo terreno politich-social , logra influhir en la marxa general de la nació. Pera entrar en las Corts ab éxit , es precís que 'ns hi obrim una porta com la que ha servit als irlandesos pera introduhirse en lo Parlament inglés. Al catalá li será més fácil produhir un Parnell ó un O'Connell que no pas un Pidal ó un Romero Robledo, ab tot y que las figuras d' aquells estan alguns metres mes altas per llurs condicions de serietat y mérit real, que no pas las d' aquestos grans homens de la política madrilenya.
Tota la nostra historia diu que 'l carácter catalá te per base lo positivisme particularisador, que en los temps en que no estava degenerat encara, donava per resultat lo bon sentit ab que mirava y resolia las qüestions. Jamay hauria lo nostre poble portat á efecte una epopeya com la castellana, pero jamay tampoch hauria deixat d' avansar camí ab pausa y solidés cap á la millora y l' avens, si hagués pogut seguir dirigint la política del pays. Aquesta no 'ns hauria portat á fer molt soroll en lo món, pero en cambi nos hauria arreglat dintre de casa. Lo tipo del nostre Estat era la Confederació, y la llibertat que tal organisació suposa s' hauria encarregat de fernos prosperar constantment. Si la sobra de vida interior nos hagués aconsellat seguir las expedicions llunyanas, hauriam conservat la tradició de veure en ellas més aviat fonts de comers que no pas instruments de dominació. Probablement hauriam precedit á Inglaterra en la via d' establir colonias no pel capritxo de manarlas, sinó ab lo propósit de convertirlas en pobles autónoms tan bon punt com ho exigís l' estat avansat de llur civilisació y cultura.
Lo carácter catalá no es un carácter armonisat com alguns pochs n' hi ha hagut y n' hi ha en lo món. Es també des-
