Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

reu la recompensa en gloria, honors ó riquesa, no té més recurs que expalriarse, puig entre nosaltres li fora completament impossible realisar sos projectes.
 Induptablement que aquesta condició del nostre carácter haurá contribuhit á que Catalunya sigui la terra de la mitjanía. Lo comú de la gent es intel-ligent y activa; tenim molts, moltíssims que desempenyan la carrera, art ú oficí ab lluhiment y regularitat, pero rarament, molt rarament, se presenta algú que arrivi á mereixer la calificació de gran home. Los pochs que constituheixen la excepció s' han fet lo nom expatriats. En compensació, també son molt escassos los completament negats. Las classes més ignorants tenen certa vivesa natural que las fá aptas pera executar regularment feynas que requereixen certa intel-ligencia. Lo fet que examinem lo veyem comprobat en la facilitat ab que s' estableix una industria en lo nostre pays. Al mitj d' una comarca purament agrícola s' hi posa una fábrica: al moment meteix hi naixen los travalladors. Aquells pagesos que oo han vist res més que 'l tros de món que s' abarca desde 'ls turóns dels encontorns, y que no han rebut instrucció de cap mena, no necessitan més que uns quants dias pera conduhir una máquina ó teler ab lo meteix desembrás ah que manejavan lo cábech ó la podadora. Arrivar á lo regular en industria, com en tot, nos es molt fácil: alcansar la perfecció, quasi impossible.
 Si tals son las condicions del nostre carácter, clar se presenta quin hauria sigut lo nostre destí si 'ls fets histórichs no 'ns haguessin supeditat á una rassa tan absorvent y dominadora com la castellana. Si haguessim pogut desenrotllar aquellas condicions dins de la atmósfera dels temps moderns, hauriam conslituhit un poble modest y actiu, que s' hauria cuidat molt d' arreglarse dintre de casa, sens afany d' imposarse als demés que no s' haguessin barrejat ab ell. No