Explicació del nostre Renaixement.—Invasió francesa á principis del sigle.—Us del llenguatje catalá.—Era nova comensada en las Corts de Cádiz.— Epocas de lluyta y de unió.—Despertament y restauració de la historia.—Renaixement literari.—Era una protesta y una reivindicació.—Son orígen en las ideas modernas.—Obstacles.—Federalisme en 1868.—Retirada dels iniciadors del Renaixement.—Estat de postració que va venir luego.— Nou departament.—Tendencia política social del catalá—
nisme regionalista.—Dificultats que trobará en aquest terreno.—Constancia en la restauració y propagació de la llengua.—Importancia de aquest fet —Forsa actual del Renaixement.
Es evident que dos pobles de condicions y carácter tan distints y fins oposats com lo castellá y lo catalá, per més que's vulgui, no podrán arrivar jamay á fondres ni unificar—se. Encara que l' un d' élls se fes lo ferm propósit de deixarse absorvir y dominar per l' altre, no 's conseguiria la fusió ó unificació, puig la forsa del temperament ne protestaria sempre. Lo resultat no podria ser més que la degeneració completa y la desnaturalisació del que 's deixés dominar, com per la nostra desgracia n' es un eloqüent exemple Catalunya. La voluntat no te jurisdicció sobre 'ls sentiments, y si á copia de constancia logra algunas vegadas ferlos pendre una direcció forsada, tan bon punt com se presenta una circunstancia favorable, se li rebelan y reclaman lo dret que 'ls correspon en justicia.
Per aquest camí trobarem la explicació del nostre renaixement. Mentres vam viure ensopits; mentres l' estat de
