D' EURÍPIDES
___________
| Sileno. Chor de Sátirs. |
Ulisses. Lo Ciclop. |
Oh Baco! Per tú estich patint avuy dia milers de malauransas, com en lo temps en que mon cos tenia tota la forsa de la jovenesa: un cop quan agitat pèls furors enviats per Juno, tú te 'n refugias deixant las nimfas de las montanyas que 't criaren: desprès quan en la brega dels gegants jo convertit en brau campió matava al tèu costat á Encelado traspassantli l' escut d' un cop de llansa... Fixémnos un xich... Haurè vist en somni lo qu' estich dihent? — No, per Júpiter! Jo mateix mostrí á Baco las despullas del mort. Y ara segueixo una obra mes penosa encara. Perque aprés que Juno haguè contra tú llevat aquests piratas de nissaga tirrenenca, pera véndret en una terra llunyadana, sapigut per mi aquest fet, m' embarquí ab mos fills pera cercarte. A la punxa de la popa manejantne ab mas mans lo timó, governava 'l vaixell, y mos fills asseguts als banchs dels remayres y fent blanquejar l' escuma de la mar blavenca ¡oh mon mestre! tambè 't buscavan. Ja 'ns acostavam al promontori de Malé, quan una ratxada de vent de Orient bufant contra la nau, aquí nos llansá, sobre las rocas del Etna, ahont los fills del Dèu de la mar que tenen un ull tan sols, los Ciclops homeyers, en sos salvatjes antres hi vihuen. Catius, som esclaus en la casa d' un d' ells, y aquell á qui servim s' anomena Polifemo, y en lloch dels joyosos crits de nostras festas báquicas, pasturém los remáts d' un Ciclop impío. Mos fills, joves encare, menan los moltons á las colladas mes llunyas; mes jo m'estich aquí, encarregat d'omplir los abeuradors, de netejar aquesta cova, y de servir á aquest Ciclop malehit en sas abominables orgías. Y ara com ara la necessitat m' obliga á cumplir la feyna que se m' ha donat, y á escarbotar la casa ab aquest rascle de ferre pera rebre en la bauma netejada á mon amo, apartat de sos moltons. Mes ja veig á mos fills que s' atansan tot pasturant sos remats. ¿Qu' es donchs aixó? Será l' esbalotador acompanyament dels sicinnis[1] com en lo temps que en vostras disbauxas nocturnas, acompanyant á Baco, anavau á casa de Altea, executant lascivas dansas als sóns de la lira?
Lo Chor. Ahont vàs donchs, tu qu' ets nascut de noble pare y de noble mare? Ahont vàs per aquests penyascals? No tens aquí una dolsa brisa á redós del vent, un abundós herbey, y l' aygua corrent dels rius, reposant en los abeuradors, aprop de las covas desd' hont te cridan los béls de tos petitets?
Psitt! No 't vols acostar aquí? Té 'n vols anar? No vols desbrotar aquesta herba? T' allunyas d' aquest prat cobert de rosada? Ohé! te vaig á tirar una pedra. Baixa animal de las llargas banyas, retorna á l' estable del pastor, del Ciclop salvatge.
Antestrofa. Mig-bada tas mamellas plenas de llet pera donarla als anyells que abandonas en son jas de palla: aquests petitets que han dormit tot lo jorn, te cridan ab sos béls. No tens d' anar aixís com aixís, deixant los freschs herbeys, á tancarte á l'estable á l'ombra de las rocas del Etna?
Mes aquí ja no hi há mes Baco, ni chors de balls, ni bacans armadas de Thirses[2] ni joyosos bruits de tambors á la vora de las fonts d'aygua saltadora, no hi há ni las frescas gotas de vi, ni 'l mont Nysa ab sas nimfas
Epode. Canto un himne báquich á la salut de Venus, al seguiment de qui jo volava ab las bacants dels péus d'alabastre. Oh estimat Baco, hont vius tu solitari, agitant ta blana caballera? Jo, ton servidor, servesch al Ciclop de un sol ull; jo só esclau, errant á la ventura, vestit d' una miserable pell de boch y privat de ta amistat.
Sileno: Calleu, fills mèus y diguéu á los criats que fassan entrar los remats á la bauma de la roca.
Lo chor. Anéuse 'n vosaltres (á Sileno.) Mes pare d' hont vens ab tanta pressa?
Sileno. Veig prop de la riva com se va acostant cap aquí un vaixell grech, ab sos remayres y baix lo governament d' un capitá. Sobre sos caps hi duhen gots vuits: faltats de queviures, venen aquí carregats d' urnas de treure aygua. Oh malaurats estrangers! ¿Qui podan esser? No saben ells qui es nostr' amo Polifemo, tota vegada que venen á eixa llar inhospitalaria á caure miserablement á la gola del Ciclop antropófago. Mes estigáu quiets, pera que pogam saber perque 's dirigeixen de Sicilia, á las penyas de l' Etna.
Ulisses: Estrangers, voldriau dirme d' ahont podriam treure aygua corrent pera mimvar nostra set, y si quelqú voldria vendre que viures á neccessitats mariners? Mes que veig! Sembla que hajam abordat á una terra consagrada á Baco. Veig una munió de Sátirs prop de aquestas baumas. Desd' ara saludo al mes vell de tots.
Sileno: Salut oh estranger! Fesme saber qui ets y quina es ta patria.
Ulisses: Ulisses de Itaca, rey del pais dels Cefalenechs.
Sileno: Ja conech d' allí á un qu' es molt xarraire fill de Sissifo.
Ulisses: Só jo mateix; mes no 'm motejis[3].
Sileno: D' ahont vens navegant á n' aquí Sicilia?
Ulisses: D' Ilion y de las fatigas de la guerra de Troya.
Sileno: Com? No savias tornar á ta patria?
Ulisses: Los vents y las tempestas m'han llansat per forsa en esta platxa.
Sileno: Oh! Oh! tu has sufert las mateixas desgracias que jo.
Ulisses: Es á dir que tu tambè t' has vist obligat á abordar á esta terra?
Sileno: Sí, tot perseguint als piratas que s' enduyan á Baco.
Ulisses: Mes quina terra es aquesta, y qui son los que en ella hi viuhen?
Sileno: Son los cims del Etna, los mes alts de Sicilia.
Ulisses: Ahont son los murs y las torras de la vila?
Sileno: Estranger, no n' ni ha pas d' aixó: aquests rochs punxeguts no están pas poblats d' homes.
Ulisses: Qui son donchs los qui posseeixen aquesta terra? Son potsè bestias salvatjes?
Sileno: Son Ciclops que viuhen en baumas, y no sota teulat.
Ulisses: Obeixen á un capitá? Ο lo poder pertany al poble?
Sileno: Son nómadas, y ningú obeheix á ningú.
Ulisses: Sembran l' espiga de Ceres, ó de que viuhen?
Sileno: De llet, de formatje y de la carn dels moltons.
Ulisses: Coneixen la beguda de Baco, lo such de la vinya?
Sileno: Res d' aixó: mudan tot sovint de lloch, viuhen en aspre terra.
Ulisses: Estiman als estrangers, y cumpleixen ab ells los debers de la hospitalitat?
Sileno: Per ells la carn mes apetitosa es la dels estrangers.
Ulisses: Qué dius are? Se menjan los homes que matan?
Sileno: Ningú ha abordat aquí que no haja sigut degollat.
Ulisses: Mes hont es lo Ciclop? Es dintre d' eixa cova?
Sileno: Se n' es anat á l' Etna á perseguir ab sos cans á las bestias salvatjes.
Ulisses: Sabrias donchs que hi ha que fer pera poder fugir d' aquí?
Sileno: No 'u sè pas Ulisses; mes nosaltres estém á punt de ferho tot pera tú.
Ulisses: Donchs vénnos los queviures que tenim de menester.
Sileno: No tenim, com ja t' he dit, mes que la carn d' aquests animals.
Ulisses: Mes ja es prou agradable y bona per apagar la fam.
Sileno: Tambè tenim formatje fet de llet presa y de llet de vaca.
Ulisses: Ensenyam tot aixó, ara que s' hi véu, per poderho comprar.
Sileno: Mes digas quant or me 'n donarás?
Ulisses: No es pas l' or que t' oferesch, sino la beguda de Baco.
Sileno: Oh bon amich! Qué has nomenat are? Una cosa que tant temps ha que no havém tastat!
Ulisses: Es un beure que m' ha donat Maron lo fill del Dèu.
Sileno: Aquell á qui en altres temps havia criat y portat en mos brassos?
Ulisses: Lo fill de Baco, perque n' estigas ben segur.
Sileno: Aquest vi l' has deixat en la sentina de ton vaixell, ó 'l portas aquí?
Ulisses: Aquest bot lo guarda, com ja 'u pots veure, bon home.
Sileno: Y no n' hi ha una mica per omplirme 'n la boca?
Ulisses: Ab lo que pot rajar d' aquest bot ne tens per omplírtela dos cops y tot.
Sileno: La bella font de la que 'm fas present, alegra lo mèu cor!
Ulisses: Vols desd' are tastar aquest vi pur?
