Pàgina:Lo ciclop - Lo gay saber (1868).djvu/4

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Lo Ciclop: Qui ha sigut? Qui es lo qui ab sos punys t' ha fet malbè la testa?
 Sileno: Aquets d' aquí, Ciclop, perque no 'ls hi deixava endur lo que era tèu.
 Lo Ciclop: No savian potser que soch Dèu y dessendent dels Dèus.
 Sileno: Jo prou 'ls ho deya, mes ells perço no deixavan d' emportarsen tan riquesas, menjavan ton formatje, valdament mos esforsos s' enmenavan tos anyells, fins volian encadenarte ab un grilló de tres cotzadas, arrencarte las entranyas y enverdencarte l' esquena á fuetadas: y apres d' haverte llansat y fermat en los banchs de son vaixell, vendret per remoure las pedras ab un alsapremp[1], ó be condemnarte á fer aná un molí.
 Lo Ciclop: De debó? Vesten donchs com mes aviat millor á esmolar mos coltells, arregla un pilot de tions y cálahi foch, perque vull degollarlos al moment y omplirmen lo ventre fentme jo mateix de cuyner: als uns me 'ls menjarè á la brasa, als altres bollits. Perque ara ja m' hi nodrit prou de bestias salvatjes, ja hi menjat prou lleons y cervos; y ja fa llarch temps que no he tastat carn humana.
 Sileno: Sens dupte que 'Is menjars nous son mes agradables que 'ls qu' un menja molt sovint, oh mon mestre! y no n' hi ha poch de temps que no havia vingut cap estranger á ton cau!
 Ulises: Ciclop, escolta tambè als estrangers. Desitjant comprar queviures hem vingut de nostre barco á ton cau. Aquets vell nos ha venut tos anyells per un beyre de vi, y aprés d' haversel begut nos los ha donat tots de bon grat, y no hi ha hagut la mes petita violencia. No hi ha una paraula de vritat en lo qu' ell t' ha dit quan s' ha vist sorprés venentnos d' amagat lo que t' apertany.
 Sileno: Jo?... Oh! Mira que pots morir miserablement...
 Ulises: Si menteixo!
 Sileno: No, oh Ciclop! per Neptú lo tèu pare, per lo gran Tritó, pert Nerea, per Calipso y per las fillas de Nerea, per las sagradas onas, y per tota la nissaga dels peixos, jo't juro oh mon falaguer Ciclop, mon estimat mestre! que no hi venut tos bens á cap estranger, y sino morin com á miserables aquets noys á qui jo estimo sobre tot.
 Lo Chor: Ja que m' ha arrivat lo torn, escolta lo que vaig á dir: jo mateix t' hi vist vendre queviures als estrengers, si dich mentida, que mori mon pare; mes no fassas cap mal als estrengers.
 Lo Ciclop: (Als Satirs). Mentida! (Senyalant á Sileno). Jo 'm fio mes d' aquest que de Radamant [2] y 'l declaro mes just qu' ell. Mes ara vull preguntarlos. D' ahont haveu vingut estrangers? De quina terra sou? Quina vila 'us ha criat?
 Ulises: Naixquerem á Itaca; venim d' Ilion, aprés d' haver arrunat aquesta vila, apartats de nostre camí, los vents y las tempestas nos han llansat á ta terra.
 Lo Ciclop: Sou vosaltres los quins per venjar lo furt de la pérfida Helena, haveu anat fins á Ilion vehina de Scamandra.
 Ulises: Nosaltres mateixos y que per cert hem sufert terribles fatigas.
 Lo Ciclop: Es una vergonya, per una sola dona haver anar á fe un viatje a la terra dels Frigis!
 Ulises: Ha sigut lo voler d' un Dèu: no culpis á cap mortal. Per nosaltres, oh noble fill del deu dels mars te preguem, y 't parlem com homes lliures que som, que t' hi miris molt á inmolar homes vinguts amistosament á ton cau y en nudrirte ab nostra carn, perque som naltres, oh rey, los quins havem assegurat á ton pare lo possehiment de sos temples en las parts mes llunyadanas de la Grecia: per nosaltres lo port sagrat de Tenari, es inviolable, y per nosaltres las soletats espedadas de Malé, y lo panyescal de Sunim de las minas d' argent consagrat á la Divina Minerva, y l' abrigaill del promontori de Gérerte sempre están drets, y jamay han perdonat á n' als Frigis una ofensa que 'ns costés de mastegar. Tú també tens la teva part en nostra gloria, perque tú vius en un punt enretirat de la Grecia, al péu de las rocas del Etna que jita flamas. Dócil á las lleys dels mortals, cedeix á mas paraulas, acull als que han vingut batuts per la tempesta, dónals hospitalitat y vestits y guardat de fermarlos al art, hont hi posas als bous per omplirte 'n la boca y lo ventre. Ja fa prou temps que la terra de Priamo ha despoblat la Grecia abeurantse en la sanch de tanta gent, morta á llansadas: ja fa prou temps que ha perdut esposas sense marits, mares sense fills, y pares enblanquits per la vellesa. Si ton torn tiras al foch als que restan pera ferne un repugnant manjar, ahont podrán anar á cercarne un refugi? Creume, Ciclop, resisteix tos goluts instins, prefereix l' humanitat á la barbarie perque molt sovint injusts profits, tan sols portan en cambi la desgracia.
 Sileno: Ciclop, vull donarte un consell; no deixis ni un tros de carn d' aquest home; mes te diré, si te l' hi menjas la llenga sabras parlar com lo primer orador.

 (S' acabará.)

____________________


CANSÓ
____


 Un temps ne fou de tendras alegrías
en que gosava dolsament lo cor,
com papallò que 's bressa entre las auras
del encantat jardí de la il-lusiò;
 Mes ara ¡ay lás! cobert per la tristesa
sempre n' está lo pobre pensament...
somnis daurats de amor y de ventura,
¿per qué de mí fugireu ¡ay! tant prest?...
 ____
 Marí en lo mar ayrat de la desgracia,
desitja 'l cor glatint ab ver dalé,
que aprés la fera tempestat que 'l mata,
brille á la fi lo bonansible estél:
 ¡Féu, oh Senyor, que d' enujars' cansada,
la mar inmensa aplaque sos furors;
feu que 'l nauixer tant combatut, arribe
felís un jorn á conseguirne 'l port!...

Abril 1868. Enrich Claudi Girbal.

  1. Travall que en aquell temps sols executavan los esclaus.
  2. Radamant passava per l' home mes just dels homes, segons Aristofans.