No nega que apesar de ser catalans tenim que
véncer algunas dificultats per poder versificar facil-
ment en nostra llengua , pero sí que sian estas motiu
suficient per escusarnos de cantar en ella. No la co-
neixen á fondo los que la troban aspre, pobre y
poch apte per la poesia. Lo catalá es dols apesar de
las paraulas exóticas que se han introduit en éll y
de lo molt que se ha corromput per nostre deixa-
ment y abandono; es rich tant com qualsevol altra
de las llenguas fillas de la llatina, entre las quals
fou la primogénita; y se adapta á la versificació tant
ó mes tal vegada que las altres, exceptuantne la Ita-
liana , perque conserva encara moltas de las traspo-
sicions de la llatina y per lo gran número que compta
de monossilabos que la fan elástica , concisa , enérgi-
ca y armoniosa.
Y parla axi , no per esperit de provincialisme ó
perque ho han dit altres la autoritat dels quals vene-
ra , sinó per propri convenciment. Ningú pot avaluar
millor la riquesa de una mina que lo qui treballa en
ella, y éll pot dir, encara que sens orgull, que
ha baixat fins á tocarne la veta. Desde que arribá
á sos oidos, que desgraciadament fou molt tart, la
paraula Trobador; desde que sentí parlar á sos joves
Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— VIII —
