amichs, als quals deu lo poch que val, de estos fills
de l'arpa que anaban de castell en castell per dis-
traurer lo enuig dels barons en temps de pau y que
deixaban la gorra per lo elm en temps de guerra;
de estos fills de l'arpa que poetas y caballers ensems
venian á posar als peus de sa dama tant prest la
englantina de plata que havian guanyat en un certá-
ment, com la bordada banda ab que havia premiat
sa bravesa la reyna de un torneig; de estos fills de
l' arpa en fi que passabant sa vida cantant los amors,
la religió y la caballeria, li prengué un desitg ar-
dent de coneixels; desitg que ha anat sempre en au-
ment, y que en part ha tingut oçasió de satisfer.
Ell ha recorregut y recorra encara tota la gale-
ria de trobadors desde Guillem de Aquitania hasta lo
modest Aribau que sembla haber volgut posar lo sa-
gell als cants de nostres poetas ab sa oda á la Patria
digne del dialecte en que está escrita; éll ha exami-
nat y examina encara part per part eix venerable y
gegantesch monument dels seggles passats, del qual
pot dirse , com del que aixecan los habitants de Mé-
gico en lo centro de son pais y al que portan una
pedra tots los que passan per la carretera: tots han
contribuit á alsarlo mes ningú li ha dat son nom; éll
Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— IX —
