Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sembla una reyna hermosa
Que al exir de son bany, mitg despullada,
En contemplar se gosa
Sa corona, orgullosa,
En lo mirall de l' aygua platejada:
Una princesa esclava
Que sa bellesa, de superbia plena,
Mirant en l' ona blava,
No s' recorda que agrava
Sos peus de neu lo pes de una cadena.
Aparta, Barcelona;
Aparta ls' ulls d' est mar que tos peus banya,
Pus si t' retrata l' ona
Ab ta antiga corona
No la creguias, oh! no, l' ona t' enganya.
Sols si t' retrata bella
No t' menteix ton mirall, vila altanera;
Pus pot una donsella
Gentil com una estrella
