Aquesta pàgina ha estat revisada.
_(page_27_crop).jpg)
Gentil ets, oh vila, encara,
Pus te ha deixat la fortuna
Per contar tas nits la lluna,
Per dorar tos murs lo sol;
Y un dosser blau ple d' estrellas
Per tas frescas nits y hermosas
Que apar brillen mes llustrosas
Quant mes aumenta ton dol.
Pus te ha deixat per distráuret
Y ensemps per engalanarte
Una catifa ahont sentarte
Brodada de totas flors;
Y una mar que apar que jugue
Á remullarte atrevida,
Y á tirar sa espurna humida
Sobre tas arenas d' or.
Esbalaidora ets encara
Ab tos campanars que pinta
