Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/8

— IV —

estat concedit tan sols als trobadors, y ell, ho repe- teix , no ho es. Ha pres á son cárrech lo recordar á sos compatricis llur passada grandesa, y desterrar la vergonyosa y criminal indiferencia ab que alguns miran lo que pertany á sa patria, perque ha vist que li bastaban sos escassos coneixements per sortir victo- riós de son empenyo, puix ha conegut que no devia fer sino obrir lo llibre de nostra historia en sas páginas mes brillants y poéticas; sentarse en las ver- dosas y venerables ruinas del antich monument que presenciá los heróichs fets que en aquella se descriuen, y senyalar ab lo dit la una y lo altre perque lle- gissen en élls los que tenian set de sentiments nobles y de palpitacions fortas.
Una idea en gran manera trista y desencantado- ra ha ocupat constantment al autor en la composició de las presents poesias. Cregué al empéndrer son tre¬ ball que alguns de sos joves compatricis, entre los quals té la satisfacció de contarne no pochs que po- drian cenyir dignament la gorra de vellut ab la englan- tina de plata, lo ajudarian en sa empresa alternant sos cantars armoniosos ab sos aspres versos, los tons en- cantats de llurs arpas ab los de sa gayta: mes per desgracia no ha succehit axi. Sol emprengué son camí