Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/9

— 4 —

y sol ha arrivat al fi de son viatge: únicament han ressonat en sas aurellas tres veus de las quals sols una li era coneguda , que no ha tornat á ourer mes, y que han servit per ferli mes sensible y dolo- rosa la soledat que lo rodejaba.
Sab que li respondran que los retrau de ferho la dificultat que esperimentarian al voler versificar en una llengua de la qual casi no coneixen la gramá- tica ; que també en castellá poden cantarse nostras antigas glorias y las hassanyas de nostres avis sens deixar per aço de obrar en nosaltres lo mateix efec- te: mes ¿es per ventura tan aspre y pobre nostre idioma que no compense mes que suficientment lo treball que se emplee en estudiarlo ? ¿No tenim una col-lecció de crónicas tan abundant y variada com la puga possehir qualsevol altre poble, y una galeria immensa de trobadors, pares de la poesia vulgar moderna y als quals son deutors de moltas de sas be- llesas lo enamorat Petrarca y hasta lo terrible Dante, mes rica que cap altre nació del mon , y en la que apareixen las sombras gegantescas dels dos últims Berenguers; de un Jaume lo batallador; de un Pere del punyalet, terror de las armadas del Cruel de Castilla; de un Joan, de un Martí, &c. al costat de