Aquesta pàgina ha estat revisada.
Trista es del torrents la veu
Quant al saltar per llurs llits,
Semblan escarnir de nits
Tant prest los aguts xiulets
De un vol de alegres follels,
Com dels corbs los alarits
Pus si be lo hivern nevadas
Y torrents qu' espantan te,
Per sas fredes nits també
Te balls y fochs y baladas:
Llargas son, sí, las vetlladas,
Ninetas, de la tardor,
Mes en cambi lo Senyor
Derramá en lo cel per ellas,
Mes gran exércit d' estrellas,
Y en la lluna mes claror.
Hermosos son los matins
En que cubreix la gelada,
Com de una pluja argentada,
La herba y las flors dels jardins:
En que los monts diamantins
De gels eterns coronats
Semblan palaus encantats
De cristall y de argent fí,
Fingint archs de Sant Martí
Als raigs del sol mes daurats.
