Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/135

 Trista es del torrents la veu
 Quant al saltar per llurs llits,
 Semblan escarnir de nits
 Tant prest los aguts xiulets
 De un vol de alegres follels,
 Com dels corbs los alarits

 Pus si be lo hivern nevadas
 Y torrents qu' espantan te,
 Per sas fredes nits també
 Te balls y fochs y baladas:
 Llargas son, sí, las vetlladas,
 Ninetas, de la tardor,
 Mes en cambi lo Senyor
 Derramá en lo cel per ellas,
 Mes gran exércit d' estrellas,
 Y en la lluna mes claror.

 Hermosos son los matins
 En que cubreix la gelada,
 Com de una pluja argentada,
 La herba y las flors dels jardins:
 En que los monts diamantins
 De gels eterns coronats
 Semblan palaus encantats
 De cristall y de argent fí,
 Fingint archs de Sant Martí
 Als raigs del sol mes daurats.