Aquesta pàgina ha estat revisada.
En que dels arbres gegants
Brillan las socas humidas
De blanchs caramells vestidas,
Com de un mantell de diamants:
Y en que als raigs del sol brillants
Lluen las selvas glassadas,
Com las salas encantadas
O las grutas de cristalls
Ahont en capritxosos balls
Passan la vida las fadas.
Per ço, ninetas, si be
Te lo estiu mes flors y aucells,
Lo hivern mes núvols vermells
Y mes estels de argent te;
Per ço es hermosa també
Tant com lo estiu la tardor,
Pus si li negá 'l Senyor
Aucells y flors perfumadas,
Li doná per sas vetlladas
Fochs y coplas, balls y amor.
Desembre de 1839.
