Aquesta pàgina ha estat revisada.
—«¡Ay moro, lo cruël moro»
Precís es que sia de pedra
Ton cor, pus no 's derreteix
Als plors de eixa nasarena!»—
«; Oh qui pogués ser aucell
Per posarse en la finestra,
Y en la casa de mos pares
Fer niu, com una oreneta!
«Jo daria eixos palaus
Y eixas brillants diademas
Per ser la fulla que 'l vent
Sobre sas alas passeja,
« Pera posarme en lo pit
De mon pare ó ma mareta,
0 amagarme entre las cintas
De sa blanca cabellera.
« Jo daria per ser núvol
Eixos blaus turbants de seda,
Pera servir á mos pares
De dosser quant per mi pregan
« A la Verge pura, al peu
De la olvidada capella
Qu' enramaba tots los jorns
Ab novas flors y poncellas,
