Aquesta pàgina ha estat revisada.
« Y per ser un raig de lluna
Jo donaria eixas perlas,
Pera posarme de nit
En la daurada finestra,
« Hont sentats tristos mos pares
A la llum de las estrellas,
A tots los núvols que passan
Preguntan per llur filleta.»
«¡Ay moro, lo cruël moro,
Precis es que sia de pedra
Ton cor, pus no 's derreteix
Als plors d' eixa nasarena.»
Axi plorava Maria
Y suspiravan las reynas,
Que con ella tenen pares
Y per ells ploran com ella.
Mes de las reynas los pares,
Mágichs de gran sabiesa,
A llurs fillas ensenyaren
A llegir en las estrellas,
Y à entendrer los dolsos cants
Dels moxons quant en la selva
O ploran, ¡ay! de tristor,
O cantan de amor ó pregan.
