Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/212

Perqué no ferho donchs quant per estranya
Quasi ningú ma llengua comprenia?
¿A qué cantar quant ja ninguna entranya
Al trist to de mos versos s'enternia?

Davan enuig los cants que á Deu cantava
Als cors qu' en son amor no estan encesos,
Y 'ls càntichs que á ma patria consagrava
Perque eran llemosins no eran compresos.

A las ninas cantava, mes las ninas
Frets trovavan mos rims com neu gelada,
Y poch á poch mon cor queya en ruinas
Y eran perduts mos cants com la rosada.

En lloch troví consols, en lloch coronas,
En lloch lo amor que tants prop meu sentian.
Consols, gloria y amors, com papallonas,
Fins de baix de la ma sempre 'm fugian.

Llavors deixí mos cants... ¡Ay! ignorava
Que ton cor ascoltás ma gayta trista:
Una estrella en lo cel per' mi brillava
Mes no lo havia descobert ma vista.

Disculpa ma ignorancia, ó ma nineta,
Pus á saher que grat t' era escoltárme,
Per tu hauria seguit essent poëta,
Mes que degués com fatuo l' mon xiularme.