Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/213

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ¿Qué me importan los homens, qué la gloria?
 Tenir qui ou mos cantars, aço me importa.
 La sort no envejo, no, del qui á la historia
 Ab un nom gran un cor destrossat porta.

 Escoltam tu, y jo tornaré á mas cobles;
 Ou tu mos cants, y reviurá ma vena.
 Y tindré inspiracions mes grans y nobles,
 Y 'l front de foch, de goig l'ánima plena.

 Per tu despenjaré l' arpa olvidada,
 Com lo soldat de nou la llansa aferra,
 Y per' honrar lo nom de sa estimada
 Gustós per ella ab sanch rega la terra.

 Mos cántichs llemosins per tu, ó ma bella,
 Comensaré de nou, pus grats te foren,
 Y tos ulls mes brillants que cap estrella
 Vulla Deu que si plor’ ells també ploren.

 Per tu altre volta de ma patria en l' ara
 Un nou pessich d'encens vindré á cremarne;
 Per tu un himne al Senyor alsaré encara,
 Per tu á las ninas tornaré á cantarne.

 Com galant que ofereix á sa promesa
 Un ramillet de flors de amor en prova,
 Del encens de mos cants, dolsa princesa,
 A tos peus posaré una copa nova.