Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/213

¿Qué me importan los homens, qué la gloria?
Tenir qui ou mos cantars, aço me importa.
La sort no envejo, no, del qui á la historia
Ab un nom gran un cor destrossat porta.

Escoltam tu, y jo tornaré á mas cobles;
Ou tu mos cants, y reviurá ma vena.
Y tindré inspiracions mes grans y nobles,
Y 'l front de foch, de goig l'ánima plena.

Per tu despenjaré l' arpa olvidada,
Com lo soldat de nou la llansa aferra,
Y per' honrar lo nom de sa estimada
Gustós per ella ab sanch rega la terra.

Mos cántichs llemosins per tu, ó ma bella,
Comensaré de nou, pus grats te foren,
Y tos ulls mes brillants que cap estrella
Vulla Deu que si plor’ ells també ploren.

Per tu altre volta de ma patria en l' ara
Un nou pessich d'encens vindré á cremarne;
Per tu un himne al Senyor alsaré encara,
Per tu á las ninas tornaré á cantarne.

Com galant que ofereix á sa promesa
Un ramillet de flors de amor en prova,
Del encens de mos cants, dolsa princesa,
A tos peus posaré una copa nova.