Y prenent de la mà las dos donsellas,
Puras com ho pot ser un gessamí,
Modestas tras llurs vels, com las poncellas
Dins lo abrich de que Deu las revestí,
Las portan de llur patria devant l’ ara,
Y al deixarhi de verjes lo cast vel,
La una, Na Dolsa, de hermosura rara,
L' altra, Na Petronilla, bella y fiel,
A Berenguer lo Gran de la Provensa
Fa la primera compte soberá:
De Aragó l'altre y de sa gloria immensa
A Berenguer lo Sant monarca fa.
Gloria á las dos! per ellas Catalunya
Patria serà dels braus y dels amors;
Pus si l'fer dels combats per la una empunya,
Per l' altra l' arpa té dels trobadors.
¿Qui es aquell rey, que del caball de guerra
Saltant de un bòt, devant de t' ara ve;
Que abonyegat lo escut encara aferra
De la pols del combat encara ple?
Es En Pere l' primer, que rich de gloria,
Y en la cara 'l sonrís de haver vensut,
Ve á oferir á tos peus de la victorià
De las Navas las palmas per tribut.
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/22
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.