Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/23

Las Navas! ay! alégrat, patria mia,
De que ton rey hagués cullit allí
Eixas palmas triunfals que ab rabia impia
Degué rendí' á la Creu lo sarrahí.

Las Navas! ay! en s' abrusada plana
Se resolgué, com en torneix ardent,
Si ser debia Roma musulmana,
O algun dia la Meca ser creyent.

Y gloria á Deu que allí los folls desvaris
Dels orgullosos dissipá com fum,
No solcan de l'Arabia 'ls dromedaris
Eix sol hont brilla de sa fe la llum.

Quant las espigas cauhen apinyadas
Sota la oscada fals del segador,
De una volta las cull y axí, á brassadas,
Las porta aquell als peus de son amor.

Axí Jaume Primer, que ara á tas plantas
Ve á oferirte 'ls llorers de tants combats,
Com los cullí á brassats en guerras tantas,
També á tos peus los posarà á brassats.

Qu’ ell, com en fets, gegant en la estatura,
Ell lo conqueridor, lo fort, lo brau,
Ja may sortí de la batalla dura
Sens' endursen tras seu un rey esclau.