Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/220

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Y mirarse en dos ulls negres,
 Y veurer un pensament
 De amor, sens' passar pels llavis
 Pintarse en dos fronts ensemps;
 Y en va li diu la poesía
 Que hi ha en una nit d' estels,
 Del sol en las postas tristas,
 Y en lo mar mirall del cel,
 Pus res d' eix mon lo enamora,
 Y si fos del univers
 Senyor, lo univers daria
 Per un raig de gloria mes.

 Ja alguns de aquells raigs dauravan
 Sos llarchs y negres cabells,
 Pus en mitat de sa senda
 Volava aquell cor ardent,
 Quant un jorn... ¡quant trist estava
 Son ángel lo jorn aquell!
 Cego á estrellarse venia
 En un núvol transparent
 Qu' en mitg del camí, traydora,
 Habia la mort estés.
 Tan sutíl lo núvol era
 Que, com de blondas un vel,
 Ni llum ni calor robava
 De gloria al astre esplendent.
 ¡Qu' estrany que 'l cor, en sos somnis
 Distret, s' estrellás en ell,