Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/221

 Com lo moxó tal vegada
 Al acudir á la veu
 Del bech carinyós que 'l crida
 Desde 'l jardí ahont está pres,
 De la gávia de cristall
 Contra lo mur transparent
 Ve á pegar, y la mort trova
 Hont trovar cregué son be!

 Ell es que aquell cor encara
 Jove y d'esperansa ple,
 Ferit de mort caygué 'n terra,
 Com garsa á qui un dart sorpren
 En son vol, mentres que l' ángel,
 Los ulls de amarch plant coberts
 Y 'l front vestit de tristesa,
 Postrat al peus del Etern,
 Pel cor que gloria mundana
 Buscava y caduchs llorers,
 Demana al Rey de la gloria
 Un poch de gloria del cel.

 Y ara lo cor que somiava
 Ab son nom d’ estrem á estrem
 Umplir l'assombrada terra
 Y cansar la veu del temps,
 Viu tant sols en la memoria
 De aquells cors que un jorn, cruël,
 Per no retrassar sa marxa