Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/276

 Lo lliri, 'l clavell, la viola,
 Lo gessamí y la passió.
 ¡Mes ay! que també á llur reyna
 Trovaren plena de dol,
 Distreta rebent y trista
 Los besos de un papalló.

 Las Flors.

 «¿Perqué, inclinant llurs diademas
 Devant sa corona d' or,
 Tant trista está nostra reyna?
 Deyan los embaixadors.
 Que tens reys que t' enamoran
 Ho provan los papallons;
 Que tens mantells d'escarlata
 Ho diu ton vestit luxôs;
 Que cada jorn la rosada
 Cubreix de perlas ton front,
 Que prop del teu nostres calsers
 No fan oló' ho sab totom.
 Pus si te amants, si te galas,
 Si té mes perlas y olors,
 Perqué está trista la rosa,
 La sultana de las flors?
 Es cert que també nosaltres
 Mustias estem de aflicció
 Des que, com abans, no 'ns canta
 Nostre cantor sas cansons;