Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/277

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Mes nosaltres ni som reynas,
 Ni tenim tants aymadors,
 Y avaro l' matí no 'ns dona
 Tants joyells de girasol,
 Ni tenim fullas tan ricas,
 Ni nostre modest botó
 Te olors, com los te la rosa,
 La sultana de las flors.
 Perqué donchs tanta tristesa
 Sobre un semblant tant hermós?»

 La Rosa.

 «Perque tampoch á mí 'm canta
 Sas trobas nostre cantor:
 Perque si 'm cull ja no 'm posa,
 Com abans, sobre son cor,
 Ni 'm besa, com á sa nina
 Diu que besa un amorós:
 Ans distret, ell tot ternura
 Abans y ara tot rigor,
 Me desfá 'l cor tela á tela,
 Fulla á fulla 'm dona mort.
 Perque 'n mí ja may no busca,
 Com abans, inspiracions,
 Ni ja en sa gayta ressona
 Ni 'ls vostres, ni 'l meu nom dols.»