Aquesta pàgina ha estat revisada.
Las flors.
«¿Y no se sab, ó sultana,
Qui 'ns ha robat sas cansons?»
La rosa.
«Penas de amor son sens dupte,
Pus ja tant sols canta amors.
Y no sols ja res do dihuen
A son cor las pobres flors,
Pero ni bat, com batia,
De Deu y de patria als noms»
Las flors.
«Grans, reyna, seran las penas
Que un cor secan en un jorn;
Pero mes gran será encara
La hermosura que tant pot.»
La rosa.
«Tant, qu'encara que jelosa,
Dich qu' es mes bella que jo;
Tant, que jo reyna, tindria
Orgull en cenyir son front.»
