¿O sino qu' se es fet de aquella edat primera
Rica en jochs innocents, aquell jorn de la infancia
Ple de angélichs concerts,
En que 's passa jogant devant de tants misteris,
Com jogant ab lo esfing, mut y sense fragancia
Passa'l vent dels deserts?
¿Qué s' es fet aquell front sempre pur y llis
sempre,
Com la ona de un estany hont lo cel se retrata,
Y del vent al abrich ?
¿Aquell cor vas que 'l cel, com á las flors de perlas,
Umplia sols de amor; lo cor, mirall de plata
En paissatges rich?
La innocencia, vestit qu' embelleix y que abriga,
Y que, blanch com la neu, se desvaneix com ella
Al primer vent impur,
Qué s' es fet? ¡ay! buscar con rastre buscar fora,
Despres de haber passat, de una nineta bella
La sombra sobre 'l mur.
Y es que arriva un moment en que las flors pri-
meras,
Y aquells jardins vermells en que, com papallonas,
Al saltar del bressol,
Passarem entre jochs, lo temps secar devia;
Es que de aquella edat, riu de tranquilas onas,
Pondrers' devia 'l sol.
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/301
Aquesta pàgina ha estat revisada.
