Y aquell sol se pongué, y nasqué un alba nova,
Y apres d'ella un nou jorn, rich també en paissatges,
En colors y perfums;
Y al calor de aquell jorn lo infant passá á ser home,
La ponsella á ser flor, lo esprit rich en imatges
A ser sol rich en llums.
Ay, com aquella edat, ó cor meu, era hermosa!
Com lo viurer es dols quant cada jorn nos porta
Un vol de il-lusions;
De il-lusions, aucells de alas girassoladas
Que venen cada instant del cor devant la porta.
A cantar llurs cansons!
Com es bella la edat en que la poesía,
Y la gloria, y lo amor, verges que 'l cel anyoran,
Pus son fillas del cel,
Cada una en nostre cor carinyosa derrama,
Per cada afany que 'ls ulls en plants convertit ploran,
Una gota de mel!
Mas ay! 4 ahont son, oh cor, lo amor qu’ era ta vida,
Aquell goig de llegir en lo ull que amant nos mira
Lo goig de un altre cor,
Aquells dolsos moments en que sense parlarse
Lo pits, cordas iguals de una mateixa lira,
Se diuhen son amor?
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/302
Aquesta pàgina ha estat revisada.
