Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/303

 ¡Mas ay! ¿ahont son, oh front, de gloria 'ls dolsos somnis,
 Diadema de llum que fa del front que abriga
 Un geni, un semi-deu ?
 La freda realitat cambiá de una bufada
 En rugas de dolor aquella llum amiga,
 Tot aquell foch en neu.

 ¿Ahont son aquells concerts que la musa 'ns cantava,
 Los rims, flors del talent que viuhen de deliris,
 Com las flors de ayre y sol;
 Los rims, balsam del cor, la lira, urna divina
 Hont lo esprit per molt grans que sien sos martiris,
 Trova sempre un consol?

 ¿Ahont sont? — ¡Ay! preguntau ahont son las flors vermellas,
 Los núvols de colors, las alas matisadas,
 Los rius, cintas de argent,
 Que pintavan poch ha los monts, las planas, lo ayre,
 Y os dirán que gelós lo sol las ha borradas
 Al fugir á occident.

 ¡Oh! tot alló ha passat, com passarán un dia
 Los gois graves y purs de la vellesa santa,
 Alba de un jorn sens fí,
 Com los núvols del cel, las vilas y los arbres