Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/311

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Trovas en ta arpa tu, jo en ma paleta
 En eix instant suprem!»

 ¡Oh! si, duptes per tot, per tot misteris.
 Son com llibres tancats á nostra vista
 Lo esprit, los mons, los cels:
 ¿Mes qui sab si 'ls que 'ls sabis no penetran,
 Penetrarlos podria un cor de artista,
 Misteriosos vels?

 ¿No pot ser qu' eixas horas sian mes tristas
 Per los cors plens de amor y poesia,
 Angels del cel baixats,
 Perque fent d'ells una arpa, l'enriqueixan
 Ab los cants qu' ells mes aman, vida mia,
 Los cants dels desterrats?

 Y qui sab si á pesar de llur tristesa,
 Als goigs en estas horas los cors se obran,
 Plens de cants, plens de amors,
 Perque 'l geni y lo amor, que las nits aman,
 En ellas mes perfums, mes galas cobran,
 Com de la nit las flors?

 Valladolit, Juriol de 1857.