Sobre un mósaich sentada
D' or y verdura que sos murs rodeja,
Prop la platja mullada,
Que l' ona enjogassada
A cada bes de un vel de argent plateja,
Sembla una reyna hermosa
Que al eixir de son bany , ja mitj vestida,
En contemplar se gosa
Sa diadema, orgullosa,
En l' aygua que á mirarshi la convida.
Una princesa esclava
Que sa hermosura de superbia plena
Mirant en la ona blava,
No s' recorda que agrava
Sos peus de neu lo pes de una cadena.
Aparta, Barcelona,
Aparta 'ls ulls d'eix mar que tos peus banya;
Pus si 't retrata l' ona
Ab ta condal corona
No la cregues, oh no, l' ona t'enganya.
Sols si 't retrata bella
No ment, no, ton mirall, ó vila mia,
Pus pot una donsella
Gentil com una estrella
Ser entre fers, si ho fou sent reyna un dia.
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat revisada.
