Aquesta pàgina ha estat revisada.
Gentil ets, ó vila, encara
Pus te ha deixat la fortuna
Ton port que argenta la lluna,
Tos camps que daura lo sol,
Y un dosser blau, rich d' estrellas
Per tas frescas nits y hermosas,
Que apar brillen mes llustrosas
Quant mes aumenta ton dol.
Pus te ha deixat per distráuret,
Y ensemps pera engalanarte
Una catifa ahont sentarte
Brodada de mil colors,
Y una mar que apar que jugue
A remullarte atrevida,
Y ab sa escuma desteixida
A ferte vels de vapors.
Esbalaidora ets encara
Ab tos campanars que pinta
Lo sol ab rogenca tinta
Sobre l'fondo blau del cel,
Y ab los monts que per guardarte
Dels vents y l'fret te cenyeixan,
Y que per guaytarte esqueixan
Dels núvols lo negre vel.
