Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mes ay! que ta sort contraria,
Comptesa sense corona,
Mes qu'en bellesa te dona
En grandesa te ha robat;
Y ton ángel y ta estrella
Te han abandonat, ó vila;
Pus s' es eclipsada aquella
Y al cel lo ángel ha tornat.
¿Guardar tos palaus famosos
De qué 't serveix, ó princesa,
Si no tens en ta viudesa
Ni tronos per ells ni reys?
¿De qué 't serveix dels Usatges
Conservar lo códich noble
Si no obeheix ja cap poble
Tas casi olvidadas lleys?
Fou un temps en que las vilas
Per tos fills encadenadas
A tos peus agenolladas,
De servitut en senyal,
A mes de llur llansa y ceptre
De llur blassó y llur bandera
Posaren, ciutat guerrera,
Las portas de llurs portals.
Un temps fou en que partias
Del mar lo ceptre ab Yenecia,
