sentiments qu' estavan en lo cor de tots, y haver posat una guspira de foch patri en aqueixos mateixos cors, ja preparats pera rebrela.
Lo lector haurá advertit en lo prólech anterior lo detalliment ab que vegé lo qui escriu eixas ratllas lo aislament congoixós, la trista soledat en que li deixaren fer llavors son camí los que més podían ajudarlo á restaurar la llengua de sa patria. ¡Quant lluny estava llavors de creure que tant prest — lloat ne sia Deu — se havía de veure rodejat de tants com se disposavan á auxiliarlo; que tant prest se havían de juntarse tants joves y valerosos poetas entorn de la bandera que, lo primer, tingué la ditxa de fer onejar al ayre! ¡Cóm podía sospitar llavors que aquell crit seu á tots los que havían rebut del cel lo do casi diví de la poesía, havía d' esser com una especie de toch de somatén, al rumor del qual no restás casi ningú d' ells que no despenjás dels antichs murs las arpas dels trobadors, tant temps feya mudas y abandonadas!
Per assó á la tristesa de llavors ha succehit la alegría de ara, y á aquell defalliment la esperansa de un esdevenidor gloriós y poétich pera la nostra patria. Los Trobadors nous, ja molt numerosos al present, ho serán molt més — ajudant lo Senyor — dintre de algúns anys; y puig que casi tot lo mitj jorn de la Fransa treballa pera fer reviure la poesía y lo idioma que se parlava en sos Jochs Florals, tan famosos, havent tingut ja la sort de possehir un Jasmín, lo trobador de la caritat, pera santificar la una y lo altre; puig que Mallorca, ab l' ajuda de algúns de sos fills, restaura, com ferho podría un
