argenter ab una joya antiga, la llengua y la poesía de Ramón Llull, y sas vellas rondallas y sa poética historia; y puig que fins Valencia, recordantse de son estimat Conquistador, sembla que se disposa també á cantar sos recorts en la llengua en qu' escrigué En Jaume I sa crónica, ¿per qué no havem d' esperar — y ara més que may — que naixe un jorn lo sol que il-lumine en tots los que foren dominis de aquell gran rey una poesía tan original y diferent de la de las nacións que 'ns rodejan, com lo nostre carácter, lo enginy nostre, lo nostre clima y la llengua y la historia nostras ho son de las de aquellas?
Lo autor dels presents versos, també ara més que may, té fé en que aquell jorn arribará, y ell, que ausent de sa patria, no ha deixat de oferirli de quant en quant son tribut de veneració y de afecte, ara que va allunyantse cada volta més de la joventut y de la poesía, continuará de la mateixa manera treballant en aquesta especie d' emancipació literaria, y oferint á sa patria, més qu' en sofresca son amor propi, las músticas y descoloridas flors que creixen en lo camí herm y fret que li falta recórrer, com li consagrava abans las modestas floretas que naixien en lo camí deleytós y ple de llum que ha recorregut fins ara.
Lo Gayter del Llobregat tingué la ditxa, de que may se cregué digne, de que lo saludassen algunas veus á son passatge. A tots los qui, coneguts ó desconeguts, sia en prosa ó en vers, se han dignat dirigirli algunas paraulas afectuosas, ó alentarlo pera que proseguís en sa carrera, los dona un
